COMUNITAT DE PETITS
S.O.S
S.O.S
Ens calen grans mans per preparar la Fruita. Demanem a tots els pares i mares, avis i àvies, tiets o tietes… que tinguin una estona lliure als matins ens vinguin a fer un cop de mà en aquesta activitat.
Ara per ara se n’ocupen sempre les mateixes mares i els caldria un relleu. Pels nens també és important que vegin involucrats d’altres adults, i els és molt satisfactori que sigui algú de casa seva.
Recordem que «per educar cal tota la tribu». Els nostres fills i les nostres filles s’emmirallen en nosaltres i ens fan models del seu comportament. Ensenyem-los des de l’exemple.
Voluntaris dirigiu-vos a la Conxita Olivé.
Ara per ara se n’ocupen sempre les mateixes mares i els caldria un relleu. Pels nens també és important que vegin involucrats d’altres adults, i els és molt satisfactori que sigui algú de casa seva.
Recordem que «per educar cal tota la tribu». Els nostres fills i les nostres filles s’emmirallen en nosaltres i ens fan models del seu comportament. Ensenyem-los des de l’exemple.
Voluntaris dirigiu-vos a la Conxita Olivé.
COMUNITAT MITJANS
El nom “El Turó de les Fades”
ja és oficial!!
Gràcies a les Gestions que ha fet amb l’Ajuntament el Grup de l’Eugènia de la Comunitat de Mitjans, s’ha oficialitzat la nomenclatura del “Turó de les Fades” per l’emplaçament del talús que hi ha darrere de les cargoleres.
Tots els nens i nenes, els pares i els mestres coneixem el lloc i l’anomenem així. En el proper butlletí, aprofitant l’entrevista dels projectes, intentarem que el Grup de l’Eugènia ens puguin fer una explicació una mica més àmplia d’aquest súper esdeveniment.
El nom “El Turó de les Fades”
ja és oficial!!
Gràcies a les Gestions que ha fet amb l’Ajuntament el Grup de l’Eugènia de la Comunitat de Mitjans, s’ha oficialitzat la nomenclatura del “Turó de les Fades” per l’emplaçament del talús que hi ha darrere de les cargoleres.
Tots els nens i nenes, els pares i els mestres coneixem el lloc i l’anomenem així. En el proper butlletí, aprofitant l’entrevista dels projectes, intentarem que el Grup de l’Eugènia ens puguin fer una explicació una mica més àmplia d’aquest súper esdeveniment.
Equip de Redacció de l’InfoÍtaca
COMUNITAT EDUCATIVA
Construcció Edifici per l’escola
Les obres per a la construcció del nou edifici de la nostra escola ja han començat; això ho hem de celebrar, perquè s'ha donat un pas important, però en el nostre cap encara ens fem les preguntes de per què han trigat tant a començar, per què ningú no ens ha explicat el projecte, per què no tenim respostes a les nostres peticions...
L'AMPA i la direcció de l'escola ens vam reunir el dia 24 de febrer amb la regidora d'educació de l'Ajuntament de Manresa i, la veritat, en vam sortir una mica decebuts. Sí que se'ns va explicar que les obres no havien començat per un problema de canalització d'un ramal de la sèquia; però no coneixen terminis de finalització de les fases de construcció. Comptem amb el seu suport, però és clar que estan sobrepassats pel tema.
L'altre protagonista (un dels principals en aquest procés) és, evidentment, el Departament d'Educació de la Generalitat. Si una cosa saben fer és callar o treure's les responsabilitats del damunt. Després de la reunió amb l'ajuntament hem demanat altre cop una reunió amb la directora dels Serveis Territorials per tal d'aclarir terminis, que ens expliquin el projecte i que ens diguin la planificació de l'any vinent. Ens preocupa la possibilitat de tenir 50 nens i nenes més i no tenir ni una part de l'edifici; ens preocupa la possibilitat que el projecte d'escola es malmeti per no tenir uns espais dignes. Esperarem la seva resposta i les seves explicacions; després, si cal, reprendrem les accions per fer pública la seva incapacitat de planificar i, sobretot, el menyspreu que mostren cap al col·lectiu de pares i mares. No estem disposats a haver de tenir paciència; ja l'hem esgotada en aquests dos anys de retard que porten i no volem cedir ni un dia més.
Des de l'AMPA ens preguntem: per què els nostres fills i les nostres filles han de pagar la inoperància del Departament?
D’altra banda, quan arribi el moment, des de l’escola es buscaran voluntaris entre tots els pares i totes les mares que puguin per ajudar en l’adequació del nou parvulari. Possiblement aquesta ajuda caldrà de cara la última setmana d’agost i la primera de setembre. Quan s’acosti el moment, ja anirem informant i sol.licitant les ajudes.
No obstant això, cal que recordem que: l’escola ja la tenim, només ens falta l’edifici!!
Construcció Edifici per l’escola
Les obres per a la construcció del nou edifici de la nostra escola ja han començat; això ho hem de celebrar, perquè s'ha donat un pas important, però en el nostre cap encara ens fem les preguntes de per què han trigat tant a començar, per què ningú no ens ha explicat el projecte, per què no tenim respostes a les nostres peticions...
L'AMPA i la direcció de l'escola ens vam reunir el dia 24 de febrer amb la regidora d'educació de l'Ajuntament de Manresa i, la veritat, en vam sortir una mica decebuts. Sí que se'ns va explicar que les obres no havien començat per un problema de canalització d'un ramal de la sèquia; però no coneixen terminis de finalització de les fases de construcció. Comptem amb el seu suport, però és clar que estan sobrepassats pel tema.
L'altre protagonista (un dels principals en aquest procés) és, evidentment, el Departament d'Educació de la Generalitat. Si una cosa saben fer és callar o treure's les responsabilitats del damunt. Després de la reunió amb l'ajuntament hem demanat altre cop una reunió amb la directora dels Serveis Territorials per tal d'aclarir terminis, que ens expliquin el projecte i que ens diguin la planificació de l'any vinent. Ens preocupa la possibilitat de tenir 50 nens i nenes més i no tenir ni una part de l'edifici; ens preocupa la possibilitat que el projecte d'escola es malmeti per no tenir uns espais dignes. Esperarem la seva resposta i les seves explicacions; després, si cal, reprendrem les accions per fer pública la seva incapacitat de planificar i, sobretot, el menyspreu que mostren cap al col·lectiu de pares i mares. No estem disposats a haver de tenir paciència; ja l'hem esgotada en aquests dos anys de retard que porten i no volem cedir ni un dia més.
Des de l'AMPA ens preguntem: per què els nostres fills i les nostres filles han de pagar la inoperància del Departament?
D’altra banda, quan arribi el moment, des de l’escola es buscaran voluntaris entre tots els pares i totes les mares que puguin per ajudar en l’adequació del nou parvulari. Possiblement aquesta ajuda caldrà de cara la última setmana d’agost i la primera de setembre. Quan s’acosti el moment, ja anirem informant i sol.licitant les ajudes.
No obstant això, cal que recordem que: l’escola ja la tenim, només ens falta l’edifici!!
Jordi Serra Rebassa
(Pare de l’Aina i la Clara i President de l’AMPA)
(Pare de l’Aina i la Clara i President de l’AMPA)
Les Reunions de “La Tribu”
El passat divendres 22 de gener, es va tornar a reunir amb la Fina Monell un grup de pares i mares de l’escola (La Tribu) complint amb el programa de “Tertúlies en Família”.
Partint de la premisa “Els nens sempre actuaran per amor i decidiran cuidar el més feble. Així doncs, aquí, protegir-los no és deixar-los escollir, no els fem responsables de les nostres penes, no els fem patir els nostres problemes...” en aquesta ocasió es va proposar recollir anècdotes protagonitzades per nens i adults amb la intenció de visualitzar entre tots com i quan posposem les necessitats dels nens davant de les nostres. Aquestes són algunes de les idees que van sorgir:
Els nens constantment busquen l’interès i l’aprovació dels pares o adults. Per naturalesa són solidaris i volen protegir sempre el mes dèbil. La seva fidelitat amb la família és incondicional, d’aquí la importància d’explicar sempre les coses amb naturalitat i en temps real.
Un nen se sent estimat si no s’ha de guanyar l’amor a base de satisfer les expectatives dels adults. Moltes vegades quan demanem a un nen el que vol, la resposta és més aviat la voluntat dels seus pares.
Ens hem d’esforçar per ser nosaltres mateixos davant dels nostres fills. Moltes vegades inconscientment els fem carregar les nostres frustracions, i paradoxalment no els permetem carregar les seves pròpies.
S’han d’ocultar, o no, les emocions davant dels nens? És contradictori dir “no passa res”, quan realment passen coses i ells ho poden sentir i percebre.
Davant de situacions com la mort d’un familiar o qualsevol ésser estimat és important explicar la situació amb naturalitat. Quan no amaguem la realitat i acceptem que un nen experimenti el dol i l’angoixa propis (sempre millor si és acompanyat per un adult) estem afavorint el desenvolupament de la seva emotivitat.
Que passa quan en la parella no hi ha acord amb el límits? Cadascú té el seus propis límits. Un nen rebel té clar què vol i com és. Els límits són fonamentals, però és impossible establir uns límits universals, seria una pèrdua d’identitat. Cada situació pot tenir els seus propis límits d’acord amb les expectatives que l’envolten i les persones que hi participen. El més recomanable és deixar que les coses facin la seva evolució fent presència.
El passat divendres 22 de gener, es va tornar a reunir amb la Fina Monell un grup de pares i mares de l’escola (La Tribu) complint amb el programa de “Tertúlies en Família”.
Partint de la premisa “Els nens sempre actuaran per amor i decidiran cuidar el més feble. Així doncs, aquí, protegir-los no és deixar-los escollir, no els fem responsables de les nostres penes, no els fem patir els nostres problemes...” en aquesta ocasió es va proposar recollir anècdotes protagonitzades per nens i adults amb la intenció de visualitzar entre tots com i quan posposem les necessitats dels nens davant de les nostres. Aquestes són algunes de les idees que van sorgir:
Els nens constantment busquen l’interès i l’aprovació dels pares o adults. Per naturalesa són solidaris i volen protegir sempre el mes dèbil. La seva fidelitat amb la família és incondicional, d’aquí la importància d’explicar sempre les coses amb naturalitat i en temps real.
Un nen se sent estimat si no s’ha de guanyar l’amor a base de satisfer les expectatives dels adults. Moltes vegades quan demanem a un nen el que vol, la resposta és més aviat la voluntat dels seus pares.
Ens hem d’esforçar per ser nosaltres mateixos davant dels nostres fills. Moltes vegades inconscientment els fem carregar les nostres frustracions, i paradoxalment no els permetem carregar les seves pròpies.
S’han d’ocultar, o no, les emocions davant dels nens? És contradictori dir “no passa res”, quan realment passen coses i ells ho poden sentir i percebre.
Davant de situacions com la mort d’un familiar o qualsevol ésser estimat és important explicar la situació amb naturalitat. Quan no amaguem la realitat i acceptem que un nen experimenti el dol i l’angoixa propis (sempre millor si és acompanyat per un adult) estem afavorint el desenvolupament de la seva emotivitat.
Que passa quan en la parella no hi ha acord amb el límits? Cadascú té el seus propis límits. Un nen rebel té clar què vol i com és. Els límits són fonamentals, però és impossible establir uns límits universals, seria una pèrdua d’identitat. Cada situació pot tenir els seus propis límits d’acord amb les expectatives que l’envolten i les persones que hi participen. El més recomanable és deixar que les coses facin la seva evolució fent presència.
Diana Pinzón (mare de la Luana)
Carnestoltes Infantil 2010
El diumenge 14 de Febrer l’AMPA de la nostra escola va participar en la Rua del Carnestoltes Infantil que cada any organitza l’Ajuntament de Manresa. Enguany, la temàtica van ésser “Les Obres de l’Escola”. Amb una pancarta que deia “A l’Ítaca estem preparats per les obres”, els pares i mares ens vam disfressar d’obrers de la construcció. Els nens van somiar i pensar les seves disfresses per ells mateixos i van anar disfressats del que volien. Tots plegats ens ho vam passar molt bé. Ah! I han parlat de nosaltres al Regio7. Al següent vincle trobareu la noticia i fotos.
http://www.regio7.cat/manresa/2010/02/15/carnestoltes-manresa-estrena-recorregut-no-elimina-embussos/69228.html
Mònica Cuesta (mare de l’Aitana Álvarez)
ACTUACIONS EXTERNES
El 9 d’Octubre ens va venir a visitar l’Aurèlia Soler que va venir acompanyada de la seva gossa llebrer Sira. Ens va explicar com es cuiden aquests animals: què mengen, com se’ls ha de rentar,
El 9 d’Octubre ens va venir a visitar l’Aurèlia Soler que va venir acompanyada de la seva gossa llebrer Sira. Ens va explicar com es cuiden aquests animals: què mengen, com se’ls ha de rentar,
El dia 13 de Novembre, el ballarí Joan Pons (pare de la Maria Pons Clotet de la classe del Jaume) ens va oferir una actuació de Dansa Lliure al Centre Cívic Joan Amades
http://www.cosidansa.com/
http://www.cosidansa.com/
El 15 de Gener el pare de l’Amche Vila Araya de la classe del Jaume junt amb cinc amics seus, van oferir un deliciós i entregat concert de música andina amb els instruments típics de la seva regió i amb cançons cantades en els diversos idiomes. Molt, molt bonic!!! Tots plegats ens vam emocionar molt.
El 12 de Febrer els pares de l’Olaria Palomares Samitier, la Lucía i l’Artur, ens van oferir un preciós concert de música antiga medieval. Portaven uns instruments molt curiosos que els havia fet un luthier i que van fer les delícies dels nens i nenes. A més, anaven projectant imatges relacionades amb les cançons i l’art de l’època. Molt sorprenent i encisador !!
CONCERT DE TARDOR
En el marc de les Festes de la Tardor del passat mes d’Octubre 2009, la Mercè Font (mare de la Clara Alavern) i la Natàlia Barés (mare de la Muguet) ens van regalar un concert preciós.
En el marc de les Festes de la Tardor del passat mes d’Octubre 2009, la Mercè Font (mare de la Clara Alavern) i la Natàlia Barés (mare de la Muguet) ens van regalar un concert preciós.
CONCERT D’HIVERN
El 22 de Desembre vam fer el Concert d’Hivern. Cada classe es va preparar una cançó que tingués a veure amb l’Hivern i aquest dia la vam cantar davant dels pares i les mares. Val a dir que les mestres i els pares i mares també van cantar!! Inclosos els pares de la Luana, que van sortir a cantar amb ella. Un dia per recordar!
PROJECTES
“El cervell no és un got que cal omplir,
sinó una espurna que cal encendre”
Luci Mestri Plutarc
sinó una espurna que cal encendre”
Luci Mestri Plutarc
Comunitat Petits
Grup Olga
PROJECTE SOBRE ELS CAMALEONS:
Aquest projecte ja l’han acabat. A la paret del fons de la classe hi ha un mural amb fotos, dibuixos i gràfics sobre aquest projecte.
Com va sorgir la idea dels camaleons?
Respostes:
La Sabrine va portar un llibre que tenia dibuixos d’animals i vam veure un animal estrany que resulta que era un camaleó, i vam tenir curiositat.
Pregunta: Que en sabeu ara dels camaleons?
Respostes:
- Els camaleons canvien de color quan es fiquen a les branques, si les branques són verdes, es tornen verds, si són marrons, es tornen marrons.
- També canvien de colors depenent de com se senten, per exemple, si tenen fred es tornen marrons, si tenen calor blancs, si estan tristos es tornen pàl·lids i si estan enfadats es posen vermells.
Que vau fer per saber-ne més coses?
Respostes:
- Una veterinària ens va explicar moltes coses.
- La vam anar a visitar un dimecres a la tarda.
- Primer la vam trucar per telèfon, va parlar la Sabrina, que va demanar dia i hora per poder anar-hi.
- Allà al veterinari vam veure un gatet amb molt pèl.
- El gatet es deia Set, i el vam tocar tots.
- La veterinària ens va ensenyar un camaleó per la tele, que canviava de color amb unes ulleres de sol.
- També vam medir la seva llengua de llarg, i resulta que feia 10 metres (tots van estar d’acord en que eren metres...).
- També ens vam medir les nostres llengües, amb una regla i un metro que vam anar a buscar a la classe del Jaume.
- El Dani va fer de camaleó i es va posar unes capes de colors, i així podia canviar de color
Què us ha agradat més?
Respostes:
- La majoria: Que els camaleons canvien de color
- Sabrine: Que va sortir del meu conte.
PROJECTE SOBRE LA LLUNA:
Aquest projecte l’estan fent ara, i encara està a mitges.
Com ha sorgit aquest projecte?
Respostes:
- Vam parlar de la lluna, que tenia moltes formes, a vegades de plàtan, a vegades de pilota,...
- Cada nit mirem la lluna, hem fet un calendari, i la pintem al calendari cada dia.
- L’Albert va explicar coses de la lluna amb una pilota i una llanterna.
- Volem anar a la lluna, quan siguem grans, ara, de petis, ho somiarem.
Com ho somiareu?
Respostes:
- Comptarem al revés: 10,9,8,7,.....per poder despegar.
- Li hem posat nom: MISSIÓ ACORD 6
Com vau triar aquest nom?
Resposta: Vam apuntar molts noms i per decidir quin, quan ens agradava un nom aixecàvem la mà
Què més fareu?
Respostes:
- Farem un coet gegant a la plaça.
- El Tintin ens ensenyarà a fer un coet, tenim una pel·lícula.
- Hem de fer un casc i roba blanca, un tratjo blanc especial perquè a la lluna no es pot respirar. Si no portem casc ens morirem, perquè a la lluna no hi ha aire.
- A més, hi fa molt fred, ho he vist en una pel·lícula.
- Quan siguem grans, si s’espatlla el coet quan estiguem a la lluna, ens quedarem allà, perquè no podrem tornar. A més, a la lluna no es pot trucar per telèfon, ho he vist en una pel·lícula. Doncs, perquè això no ens passi, haurem de fer dos coets.
- M’agradaria fer una nau que canviés de color, com un camaleó. (Tots hi estan d’acord, a tots els agradaria)
Què penseu que us agradarà més d’aquest projecte?
Resposta:
- Un coet que canviï de color (tots)
- El coet haurà de ser màgic perquè canviï de color, necessitarem una vareta màgica.
Grup Olga
PROJECTE SOBRE ELS CAMALEONS:
Aquest projecte ja l’han acabat. A la paret del fons de la classe hi ha un mural amb fotos, dibuixos i gràfics sobre aquest projecte.
Com va sorgir la idea dels camaleons?
Respostes:
La Sabrine va portar un llibre que tenia dibuixos d’animals i vam veure un animal estrany que resulta que era un camaleó, i vam tenir curiositat.
Pregunta: Que en sabeu ara dels camaleons?
Respostes:
- Els camaleons canvien de color quan es fiquen a les branques, si les branques són verdes, es tornen verds, si són marrons, es tornen marrons.
- També canvien de colors depenent de com se senten, per exemple, si tenen fred es tornen marrons, si tenen calor blancs, si estan tristos es tornen pàl·lids i si estan enfadats es posen vermells.
Que vau fer per saber-ne més coses?
Respostes:
- Una veterinària ens va explicar moltes coses.
- La vam anar a visitar un dimecres a la tarda.
- Primer la vam trucar per telèfon, va parlar la Sabrina, que va demanar dia i hora per poder anar-hi.
- Allà al veterinari vam veure un gatet amb molt pèl.
- El gatet es deia Set, i el vam tocar tots.
- La veterinària ens va ensenyar un camaleó per la tele, que canviava de color amb unes ulleres de sol.
- També vam medir la seva llengua de llarg, i resulta que feia 10 metres (tots van estar d’acord en que eren metres...).
- També ens vam medir les nostres llengües, amb una regla i un metro que vam anar a buscar a la classe del Jaume.
- El Dani va fer de camaleó i es va posar unes capes de colors, i així podia canviar de color
Què us ha agradat més?
Respostes:
- La majoria: Que els camaleons canvien de color
- Sabrine: Que va sortir del meu conte.
PROJECTE SOBRE LA LLUNA:
Aquest projecte l’estan fent ara, i encara està a mitges.
Com ha sorgit aquest projecte?
Respostes:
- Vam parlar de la lluna, que tenia moltes formes, a vegades de plàtan, a vegades de pilota,...
- Cada nit mirem la lluna, hem fet un calendari, i la pintem al calendari cada dia.
- L’Albert va explicar coses de la lluna amb una pilota i una llanterna.
- Volem anar a la lluna, quan siguem grans, ara, de petis, ho somiarem.
Com ho somiareu?
Respostes:
- Comptarem al revés: 10,9,8,7,.....per poder despegar.
- Li hem posat nom: MISSIÓ ACORD 6
Com vau triar aquest nom?
Resposta: Vam apuntar molts noms i per decidir quin, quan ens agradava un nom aixecàvem la mà
Què més fareu?
Respostes:
- Farem un coet gegant a la plaça.
- El Tintin ens ensenyarà a fer un coet, tenim una pel·lícula.
- Hem de fer un casc i roba blanca, un tratjo blanc especial perquè a la lluna no es pot respirar. Si no portem casc ens morirem, perquè a la lluna no hi ha aire.
- A més, hi fa molt fred, ho he vist en una pel·lícula.
- Quan siguem grans, si s’espatlla el coet quan estiguem a la lluna, ens quedarem allà, perquè no podrem tornar. A més, a la lluna no es pot trucar per telèfon, ho he vist en una pel·lícula. Doncs, perquè això no ens passi, haurem de fer dos coets.
- M’agradaria fer una nau que canviés de color, com un camaleó. (Tots hi estan d’acord, a tots els agradaria)
Què penseu que us agradarà més d’aquest projecte?
Resposta:
- Un coet que canviï de color (tots)
- El coet haurà de ser màgic perquè canviï de color, necessitarem una vareta màgica.
Sònia Masana (mare del Martí Reina)
Grup Roser
Quin projecte esteu fent?
Hem fet el Projecte sobre l'ARDI i ara hem començat el Projecte dels camins.
PROJECTE ARDI
Com va sorgir la idea de fer aquest projecte?
Va sortir al diari que a Etiòpia van trobar una dona de la prehistòria que es deia ARDI.
Els exloradors també van trobar una petjada de dinosaure a Etiòpia.
Roser: De quin dinosaure era?
Zacarias: de Diplodocus.
Marcel: de Tiranosaurus Rex
Ernest: no perquè la petjada era més petita...
Ton: Ernest, és que a l'ordinador es veu més petit, però si ho veus de veritat seria més gran...
No sabem de quin dinosaure era.
Què us ha agradat més?
Saber coses de dinosaures i de l'Ardi.
Què heu fet per saber-ne més coses?
El tiet del Ton que es diu Quico, ens va venir a explicar coses sobre la prehistòria i la tieta de la Leila ens va venir a explicar coses sobre Etiòpia.
Vam anar al museu de les pedres amb els pares.
Durant el projecte de l'ARDI i els dinosaures, també vam investigar sobre les pedres, vam trobar-ne moltes al pati i vam saber què eren els meteorits (David). Vam saber que de vegades cauen meteorits.
I també que els meteorits van esclafar els dinosaures,
...I uns quants dinosaures de l'aigua que estaven en una barca que era molt lluny no es van morir i van van existir en la prehistòria.
...ara ja no n'existeix ni un, també perquè els prehistòrics els van caçar, perquè els prehistòrics no us penseu que només menjaveb mamuts d'aquests i arbres i dinosaures menuts i tampoc petits cavalls salvatges (Marcel)...
Jo tinc un llibre que es veuen els prehistòrics que anaven a pescar al mar (Ernest).
Al pati vam trobar pedres diferents, n'hi havia una que la picàvem i feia pudor, com de caca, no d'escarbat, d'aquells que quan els xafes...
Quin projecte esteu fent?
Hem fet el Projecte sobre l'ARDI i ara hem començat el Projecte dels camins.
PROJECTE ARDI
Com va sorgir la idea de fer aquest projecte?
Va sortir al diari que a Etiòpia van trobar una dona de la prehistòria que es deia ARDI.
Els exloradors també van trobar una petjada de dinosaure a Etiòpia.
Roser: De quin dinosaure era?
Zacarias: de Diplodocus.
Marcel: de Tiranosaurus Rex
Ernest: no perquè la petjada era més petita...
Ton: Ernest, és que a l'ordinador es veu més petit, però si ho veus de veritat seria més gran...
No sabem de quin dinosaure era.
Què us ha agradat més?
Saber coses de dinosaures i de l'Ardi.
Què heu fet per saber-ne més coses?
El tiet del Ton que es diu Quico, ens va venir a explicar coses sobre la prehistòria i la tieta de la Leila ens va venir a explicar coses sobre Etiòpia.
Vam anar al museu de les pedres amb els pares.
Durant el projecte de l'ARDI i els dinosaures, també vam investigar sobre les pedres, vam trobar-ne moltes al pati i vam saber què eren els meteorits (David). Vam saber que de vegades cauen meteorits.
I també que els meteorits van esclafar els dinosaures,
...I uns quants dinosaures de l'aigua que estaven en una barca que era molt lluny no es van morir i van van existir en la prehistòria.
...ara ja no n'existeix ni un, també perquè els prehistòrics els van caçar, perquè els prehistòrics no us penseu que només menjaveb mamuts d'aquests i arbres i dinosaures menuts i tampoc petits cavalls salvatges (Marcel)...
Jo tinc un llibre que es veuen els prehistòrics que anaven a pescar al mar (Ernest).
Al pati vam trobar pedres diferents, n'hi havia una que la picàvem i feia pudor, com de caca, no d'escarbat, d'aquells que quan els xafes...
També vam tenir unes pedres que quan les picàvem feien “xispes”.
Vem tenir també pedra de sílex i pedra foguera.
També en teníem una que era de carbó, i vem pintar amb palets de carbó.
Vem tenir també pedra de sílex i pedra foguera.
També en teníem una que era de carbó, i vem pintar amb palets de carbó.
També vam pintar amb pintures prehistòriques (Laia), són diferents que les nostres i n'hi ha una que és el negre fum que fa tenir tos, la meva àvia el va portar però no el va destapar.
Els colors de la prehistòria surten de la terra i per pintar primer s'han de mullar.
Les va portar la meva àvia, el negre fum si l'oloraves massa feia pudor i et costipaves (Muguet).
El dia del conte l'espelma també va fer negre fum (Marcel), si, vaig veure la capsa, amb l'esplema aquella que s'havia desfet, i va quedar tot de colors, però després va quedar tot negre fum (Laia).
PROJECTE CAMINS
Com va sorgir la idea de fer aquest projecte?
Un dia, quan anavem a la Culla la Laila ens va convidar a casa seva a veure aigua, i quan vam tornar, ens vam desviar una mica del camí de sempre, estavem una mica espantats perquè no sabíem si arribaríem, i vam decidir provar camins diferents per arribar a l'escola, i a més, vam començar a descobrir parcs del barri, ja n'hem descobert 6!
En un que vam anar, vam trobar un tresor, per això li diem el parc del tresor, i hi viuen gats i els pirates, i hi vam descobrir una drecera que va a “psico”.
En l'últim que hem anat hem trobat un gronxador i un banc espatllats, i hem escrit una carta que hem enviat a l'alcalde, perquè potser no ho sap i així, a veure si ho venen a arreglar.
Els colors de la prehistòria surten de la terra i per pintar primer s'han de mullar.
Les va portar la meva àvia, el negre fum si l'oloraves massa feia pudor i et costipaves (Muguet).
El dia del conte l'espelma també va fer negre fum (Marcel), si, vaig veure la capsa, amb l'esplema aquella que s'havia desfet, i va quedar tot de colors, però després va quedar tot negre fum (Laia).
PROJECTE CAMINS
Com va sorgir la idea de fer aquest projecte?
Un dia, quan anavem a la Culla la Laila ens va convidar a casa seva a veure aigua, i quan vam tornar, ens vam desviar una mica del camí de sempre, estavem una mica espantats perquè no sabíem si arribaríem, i vam decidir provar camins diferents per arribar a l'escola, i a més, vam començar a descobrir parcs del barri, ja n'hem descobert 6!
En un que vam anar, vam trobar un tresor, per això li diem el parc del tresor, i hi viuen gats i els pirates, i hi vam descobrir una drecera que va a “psico”.
En l'últim que hem anat hem trobat un gronxador i un banc espatllats, i hem escrit una carta que hem enviat a l'alcalde, perquè potser no ho sap i així, a veure si ho venen a arreglar.
Anna Garravé (mare del Sergi)
Grup Silvia
Quin projecte esteu fent?
El projecte del Sol, la Terra, la Lluna, les Estrelles, els Planetes i també sobre el Mar i l'Aire.
Com va sorgir la idea de fer aquest projecte?
Un dia, la Indira va portar un llibre de la Terra que hi sortien els planetes i l'Univers, ens va agradar molt i després la Rut també en va dur un, i el Sergi va dur una pel.lícula que també en parlava, i que durava 2 hores, però no la vam veure sencer, només mitja part...
Què us ha agradat més?
L'Àlex diu descobrir els planetes, el Sergi la Lluna...la Irene diu el Sol...
Què heu fet per saber-ne més coses?
En vam estar parlant amb la Mireia, i cadascú va apuntar una pregunta sobre el que li agradaria saber, i vam intentar buscar, el Sergi i el Quim van anar a la biblioteca, i la Indira va fer una escultura amb el Sol, la Lluna i la Terra, que ens ajudava a entendre el moviment del sistema solar.
També ens vam interessar pel mar, i amb la Clara vam fer un mural de diferents blaus, segons la profunditat que tenia l'aigua, i hi vam enganxar els dibuixos dels peixos que anaven a cada profunditat.
Quin projecte esteu fent?
El projecte del Sol, la Terra, la Lluna, les Estrelles, els Planetes i també sobre el Mar i l'Aire.
Com va sorgir la idea de fer aquest projecte?
Un dia, la Indira va portar un llibre de la Terra que hi sortien els planetes i l'Univers, ens va agradar molt i després la Rut també en va dur un, i el Sergi va dur una pel.lícula que també en parlava, i que durava 2 hores, però no la vam veure sencer, només mitja part...
Què us ha agradat més?
L'Àlex diu descobrir els planetes, el Sergi la Lluna...la Irene diu el Sol...
Què heu fet per saber-ne més coses?
En vam estar parlant amb la Mireia, i cadascú va apuntar una pregunta sobre el que li agradaria saber, i vam intentar buscar, el Sergi i el Quim van anar a la biblioteca, i la Indira va fer una escultura amb el Sol, la Lluna i la Terra, que ens ajudava a entendre el moviment del sistema solar.
També ens vam interessar pel mar, i amb la Clara vam fer un mural de diferents blaus, segons la profunditat que tenia l'aigua, i hi vam enganxar els dibuixos dels peixos que anaven a cada profunditat.
I vam anar a la peixateria, a veure els peixos, la peixatera ens en va explicar moltes coses.
El Sergi també va portar un llibre del mar que va trobar a la biblioteca.
També vam dibuixar els planetes amb ceres, la Rut i la Núria els van dibuixar tots.
Ara la classe de la Sílvia, faran un projecte que n'engloba tres, com que hi va haver tres propostes:
La Prehistòria, el Cos Humà i les Eines, doncs en faran un sobre la Prehistòria on s'inclouran les eines i la seva història, i també el cos humà.
També vam dibuixar els planetes amb ceres, la Rut i la Núria els van dibuixar tots.
Ara la classe de la Sílvia, faran un projecte que n'engloba tres, com que hi va haver tres propostes:
La Prehistòria, el Cos Humà i les Eines, doncs en faran un sobre la Prehistòria on s'inclouran les eines i la seva història, i també el cos humà.
Maria Barberà (mare del Quim)
PROJECTES
Comunitat Mitjans
Grup Fina
Per recordar el treball fet el trimestre passat la Fina ens va projectar les fotos del recull que és va donar als pares . A mesura que els nens veien les projecció recordàvem coses.
Com va sorgir la idea del projecte?
- Ah , si! La Kim va portar un llibre que és podia tocar la pell d'un dinosaure de veritat.
- No el llibre el va portar el Martí!
- Però la pell no era de veritat.
- Sí, i vam fer una rotllana i tots ens el vam mirar.
Que heu fet per saber-ne coses ?
Cada un d'ells va fer una recerca d'informació a casa, amb aixo i tots plegats a classe van escoltar les idees de cada un i un a un. Tot parlant apreníem que de dinosaures n'havia de molts tipus, amb noms molt diferents i difícils, segons m'expliquen uns menjaven carn i altres fulles i per això son els coll llargs, n'hi havia de molt grossos, que pesaven molt i altres més petits.
Al final van acordar portar a terme un dinosaure a tamany real.
El Diplodocus va ser l'escollit perquè en una gràfica on hi havia una llista de diferents dinosaures-van anar marcant el vot de cada nen i...
-va guanyar el diplodocus perquè era el que tenia la ratlla més llarga .
-La ratlla de dalt de tot que n'hi havia 5 és la que va guanyar. I era el diplodocus .
A mesura que passaven les fotos miraven la feinada que els va portar fer el diplodocus gegant, i ho recordaven dient:
- Quan arribava a 100 era 1 metre.
- Sí , i el dinosaure mesurava 25 vegades 100.
- Hi havien 22 quadres .
- Costava molt de retallar però jo tenia un truc.
-Comptàvem el nº de papers que tenia el diplodocus per saber si hi eren tots.
-Comptàvem les peces i posàvem el número per si és perd el seu lloc i així sabiem on anava ,
-Tallàvem les fustes petites amb la serra .
-Quan el volíem aixecar ens va caure i va venir l'Oriol ha ajudar-nos.
-No sé qui va tenir l'idea d'envoltar-lo tot de tubs perquè no el trepitgessin.
-A la una , a les dues i a leees tres!!
Al final treballant amb grup i coordinat per la Fina, l’escola va poder lluir un diplodocus a tamany real al patí de l’escola , faltava el toc final,
-El vam tapar amb un plàstic perquè no es mullés .
-Sí però va ploure i al final és va mullar les potes .
Que heu aprés o que és el que més us ha agradat?
Durant aquest trimestre el cicle de mitjans va anar a Vallcebre a veure petjades de dinosaure de veritat, per això van coincidir gairebé tots amb la resposta:
-l’excursió de les petjades!
Però de l’excursió el que més els va sorprendre i d’això també en van parlar, va ser:
-El que més em va agradar va ser quan la senyora ens va explicar pe rquè les petjades estaven a la pared i no al terra.
-Perquè els dinosaures no caminen per la paret, oi?
Comunitat Mitjans
Grup Fina
Per recordar el treball fet el trimestre passat la Fina ens va projectar les fotos del recull que és va donar als pares . A mesura que els nens veien les projecció recordàvem coses.
Com va sorgir la idea del projecte?
- Ah , si! La Kim va portar un llibre que és podia tocar la pell d'un dinosaure de veritat.
- No el llibre el va portar el Martí!
- Però la pell no era de veritat.
- Sí, i vam fer una rotllana i tots ens el vam mirar.
Que heu fet per saber-ne coses ?
Cada un d'ells va fer una recerca d'informació a casa, amb aixo i tots plegats a classe van escoltar les idees de cada un i un a un. Tot parlant apreníem que de dinosaures n'havia de molts tipus, amb noms molt diferents i difícils, segons m'expliquen uns menjaven carn i altres fulles i per això son els coll llargs, n'hi havia de molt grossos, que pesaven molt i altres més petits.
Al final van acordar portar a terme un dinosaure a tamany real.
El Diplodocus va ser l'escollit perquè en una gràfica on hi havia una llista de diferents dinosaures-van anar marcant el vot de cada nen i...
-va guanyar el diplodocus perquè era el que tenia la ratlla més llarga .
-La ratlla de dalt de tot que n'hi havia 5 és la que va guanyar. I era el diplodocus .
A mesura que passaven les fotos miraven la feinada que els va portar fer el diplodocus gegant, i ho recordaven dient:
- Quan arribava a 100 era 1 metre.
- Sí , i el dinosaure mesurava 25 vegades 100.
- Hi havien 22 quadres .
- Costava molt de retallar però jo tenia un truc.
-Comptàvem el nº de papers que tenia el diplodocus per saber si hi eren tots.
-Comptàvem les peces i posàvem el número per si és perd el seu lloc i així sabiem on anava ,
-Tallàvem les fustes petites amb la serra .
-Quan el volíem aixecar ens va caure i va venir l'Oriol ha ajudar-nos.
-No sé qui va tenir l'idea d'envoltar-lo tot de tubs perquè no el trepitgessin.
-A la una , a les dues i a leees tres!!
Al final treballant amb grup i coordinat per la Fina, l’escola va poder lluir un diplodocus a tamany real al patí de l’escola , faltava el toc final,
-El vam tapar amb un plàstic perquè no es mullés .
-Sí però va ploure i al final és va mullar les potes .
Que heu aprés o que és el que més us ha agradat?
Durant aquest trimestre el cicle de mitjans va anar a Vallcebre a veure petjades de dinosaure de veritat, per això van coincidir gairebé tots amb la resposta:
-l’excursió de les petjades!
Però de l’excursió el que més els va sorprendre i d’això també en van parlar, va ser:
-El que més em va agradar va ser quan la senyora ens va explicar pe rquè les petjades estaven a la pared i no al terra.
-Perquè els dinosaures no caminen per la paret, oi?
Núria Vilaseca (mare del Martí)
UNA MICA D’HISTòRIA
Escola Nova – Escola Activa
L'Escola Nova, també coneguda per diferents autors com Escola Activa, "Nova Educació" o fins i tot "Educació Nova", és un moviment pedagògic sorgit a finals del segle XIX. (i que després va seguir durant bona part del segle XX) Alguns autors distingeixen en aquest moviment una subcorrent o corrent ja posterior i de caràcter més liberal encara que denominen Escola Moderna. Aquest moviment es contraposa l'escola tradicional de la quina es qüestionava el paper del professor, la falta d'interactivitat, el formalisme, la importància de la memorització (contrària a la construcció o al significat), la competitivitat entre l'alumnat i, sobretot, l'autoritarisme del mestre. Proposava així un alumnat actiu que pogués treballar dintre de l'aula els seus propis interessos com persona i com nen.
Context Històric
La primera contribució per ordre cronològic si no en importància va ser la constituïda per les anomenades escoles noves, és a dir, institucions escolars d'avantguarda fundades i dirigides per professionals innovadors. No obstant això, es considera com a precursor del moviment i primer fundador d'una escola veritablement nova en més d'un sentit, al rus Lleò Tolstoi (1828-1910), un dels més grans novel·listes del segle XIX. En 1859 Tolstoi va obrir en la seva finca de Iásnaia Poliana una escola per als fills dels seus camperols basada en el principi que diu així: "mentre menor sigui la constricció requerida perquè els nens aprenguin, millor serà el mètode". En realitat, aquest "anarquisme pedagògic" de Tolstoi, com es podria anomenar despectivament, més que en la confiança en l'expansió lliure de les potencialitats de l'ànima infantil, es basava en la desconfiança més absoluta cap a la "pedanteria autoritària" dels adults: "deixin que els nens decideixin per si sols el que els convé. Ho saben no menys bé que vosaltres".
Etapa Romàntica
Té com referents les idees filosòfiques i pedagògiques d'autors com Jean-Jacques Rousseau i del corrent naturalista (que postulava la necessitat de tornar a la naturalesa per a preservar al ésser humà d'una societat que el corrompia), Johann Heinrich Pestalozzi, Friedrich Fröbel i les noves idees sorgides a la llum del darwinisme.
Etapa dels Grans Sistemes
A partir del 1914, amb el conflicte de la Primera Guerra Mundial, aquestes idees es van extrende sobretot a Europa. És una època en la que diversos autors es proposen revisar els principis que sustenten l'acte educatiu i les institucions creades per a això. Són intents de millora que havien calat en un grup d'autors i mestres liberals i esquerrans que es van plantejar la necessitat de reconsiderar els plantejaments educatius imperants fins a aquest moment. Per a això van buscar una nova educació que fora activa, que preparés per a la vida real i que partís dels interessos reals que tenia el nen. Autors com Ovidio Decroly, María Montessori, Célestin Freinet, les Germanes Agazzi, Andrés Manjón o Giner dels Rius es van convertir en els seus màxims exponents fins a la dècada dels anys 1930 en el Segle XX, quan l'auge dels totalitarismes i finalment el temor al comunisme van dur a l'oblit aquestes idees. És destacable que aquestes noves teories es basen també en postulats de les teories Genètic-cognitives de Jean Piaget i Genètic-dialèctiques de Lev Vygotsky.
L'Escola Nova, també coneguda per diferents autors com Escola Activa, "Nova Educació" o fins i tot "Educació Nova", és un moviment pedagògic sorgit a finals del segle XIX. (i que després va seguir durant bona part del segle XX) Alguns autors distingeixen en aquest moviment una subcorrent o corrent ja posterior i de caràcter més liberal encara que denominen Escola Moderna. Aquest moviment es contraposa l'escola tradicional de la quina es qüestionava el paper del professor, la falta d'interactivitat, el formalisme, la importància de la memorització (contrària a la construcció o al significat), la competitivitat entre l'alumnat i, sobretot, l'autoritarisme del mestre. Proposava així un alumnat actiu que pogués treballar dintre de l'aula els seus propis interessos com persona i com nen.
Context Històric
La primera contribució per ordre cronològic si no en importància va ser la constituïda per les anomenades escoles noves, és a dir, institucions escolars d'avantguarda fundades i dirigides per professionals innovadors. No obstant això, es considera com a precursor del moviment i primer fundador d'una escola veritablement nova en més d'un sentit, al rus Lleò Tolstoi (1828-1910), un dels més grans novel·listes del segle XIX. En 1859 Tolstoi va obrir en la seva finca de Iásnaia Poliana una escola per als fills dels seus camperols basada en el principi que diu així: "mentre menor sigui la constricció requerida perquè els nens aprenguin, millor serà el mètode". En realitat, aquest "anarquisme pedagògic" de Tolstoi, com es podria anomenar despectivament, més que en la confiança en l'expansió lliure de les potencialitats de l'ànima infantil, es basava en la desconfiança més absoluta cap a la "pedanteria autoritària" dels adults: "deixin que els nens decideixin per si sols el que els convé. Ho saben no menys bé que vosaltres".
Etapa Romàntica
Té com referents les idees filosòfiques i pedagògiques d'autors com Jean-Jacques Rousseau i del corrent naturalista (que postulava la necessitat de tornar a la naturalesa per a preservar al ésser humà d'una societat que el corrompia), Johann Heinrich Pestalozzi, Friedrich Fröbel i les noves idees sorgides a la llum del darwinisme.
Etapa dels Grans Sistemes
A partir del 1914, amb el conflicte de la Primera Guerra Mundial, aquestes idees es van extrende sobretot a Europa. És una època en la que diversos autors es proposen revisar els principis que sustenten l'acte educatiu i les institucions creades per a això. Són intents de millora que havien calat en un grup d'autors i mestres liberals i esquerrans que es van plantejar la necessitat de reconsiderar els plantejaments educatius imperants fins a aquest moment. Per a això van buscar una nova educació que fora activa, que preparés per a la vida real i que partís dels interessos reals que tenia el nen. Autors com Ovidio Decroly, María Montessori, Célestin Freinet, les Germanes Agazzi, Andrés Manjón o Giner dels Rius es van convertir en els seus màxims exponents fins a la dècada dels anys 1930 en el Segle XX, quan l'auge dels totalitarismes i finalment el temor al comunisme van dur a l'oblit aquestes idees. És destacable que aquestes noves teories es basen també en postulats de les teories Genètic-cognitives de Jean Piaget i Genètic-dialèctiques de Lev Vygotsky.
Mònica Cuesta (mare de l’Aitana Àlvarez)
LECTURES RECOMANADES
"La Crisis de fondo está en la Educacion" d'Eduard Punset
“Bajo Presión: cómo educar a nuestros hijos en un mundo hiperexigente” de Carl Honoré
Per a realitzar la investigació del llibre, Carl Honoré va estar viatjant durant 2 anys per tot Europa, Amèrica i Àsia analitzant la situació de la infància en l’actualitat. Va visitar escoles, escoles bressol, instituts i Universitats, associacions esportives, laboratoris i fires de joguines; es va entrevistar amb professors, entrenadors, consellers, publicistes, policies, terapeutes, metges i qualsevol expert en desenvolupament infantil. Va parlar amb centenars de pares i DE NENS i va seleccionar les últimes investigacions científiques.
El que va descobrir és que els adults hem segrestat la infància als nens d’una manera mai vista fins ara. “Bajo Presión” explora el per què del fracàs del model infantil actual i ofereix propostes de tots els racons del món per ajudar-nos a trobar una sol.lució. Aquest llibre no és un manual per a pares. La intenció és re definir el que significa ser nen i pare al segle XXI.
Per a realitzar la investigació del llibre, Carl Honoré va estar viatjant durant 2 anys per tot Europa, Amèrica i Àsia analitzant la situació de la infància en l’actualitat. Va visitar escoles, escoles bressol, instituts i Universitats, associacions esportives, laboratoris i fires de joguines; es va entrevistar amb professors, entrenadors, consellers, publicistes, policies, terapeutes, metges i qualsevol expert en desenvolupament infantil. Va parlar amb centenars de pares i DE NENS i va seleccionar les últimes investigacions científiques.
El que va descobrir és que els adults hem segrestat la infància als nens d’una manera mai vista fins ara. “Bajo Presión” explora el per què del fracàs del model infantil actual i ofereix propostes de tots els racons del món per ajudar-nos a trobar una sol.lució. Aquest llibre no és un manual per a pares. La intenció és re definir el que significa ser nen i pare al segle XXI.
“Tu Hijo, Tu Espejo” de Martha Alicia Gálvez
Aquest llibre ajuda a entendre que mai hauríem de considerar-los com nostres. Ajuda a entendre com inconscientment (o conscientment) projectem idees, il·lusions, necessitats insatisfetes en els nostres fills. Hi ha persones tan “anul·lades” pels desitjos expressos dels seus pares, que fins i tot una vegada morts els pares, els fills segueixen actuant segons els dictats que els van imposar. Amb totes aquestes imposicions (conscients i inconscients), els nens creixen depenents, insegurs, amb baixa autoestima. Es converteixen en el que s'esperava d'ells i actuen en contra dels seus propis interessos i creences, per tant les seves necessitats queden insatisfetes i d'adults són persones amb un nen interior les necessitats del qual no van ser escoltades, vivint una vida diferent a la que li tocava realment per tant traspassant, DE NOU, aquestes necessitats insatisfetes als seus fills... perquè ells si siguin el que mai van poder ser i, per tant, imitant de nou les seves llibertats.
“Com hem de parlar perquè els fills escoltin i com hem d’escoltar perquè els fills parlin”
Adele Faber y Elaine Mazlish
Les autores són psicòlogues i han publicat nombrosos llibres en el camp de la comunicació familiar. En aquest llibre oferixen múltiples consells per a escoltar i comprendre les preocupacions dels fills, fomentar la col·laboració familiar sense atabalar a ningú tot estimulant l’autonomia, trobar alternatives al càstig i ajudar als fills a construir-se una imatge positiva d’ells mateixos.
“Encender la noche” de Ray Bradbury
Ed. Kókinos
Hi havia una vegada un nen que tremolava de por quan arribava la nit. Encenia llums, espelmes, llanternes i, si hagués pogut, hagués fet brillar el sol sense descans.
Fins que un bon dia una nena molt especial li va ajudar a descobrir que la nit te amagada una llum que ell desconeixia.
Adele Faber y Elaine Mazlish
Les autores són psicòlogues i han publicat nombrosos llibres en el camp de la comunicació familiar. En aquest llibre oferixen múltiples consells per a escoltar i comprendre les preocupacions dels fills, fomentar la col·laboració familiar sense atabalar a ningú tot estimulant l’autonomia, trobar alternatives al càstig i ajudar als fills a construir-se una imatge positiva d’ells mateixos.
“Encender la noche” de Ray Bradbury
Ed. Kókinos
Hi havia una vegada un nen que tremolava de por quan arribava la nit. Encenia llums, espelmes, llanternes i, si hagués pogut, hagués fet brillar el sol sense descans.
Fins que un bon dia una nena molt especial li va ajudar a descobrir que la nit te amagada una llum que ell desconeixia.
“Frederick” de Leo Lionni
Ed. Kalandraka
Ed. Kalandraka
Els ratolins d'aquesta història tenen dues formes de veure la vida. A uns els preocupa que el blat de moro i la palla no faltin en l'hivern. I a en Frederick li preocupa que quan arribi la neu ningú no tingui ganes de xerrar, tot sigui gris i que el fred es coli en el seu amagatall. Tots al final assaboriran les paraules, els colors i els raigs del sol.
LA VINYETA
Acceptar els sentiments dels nostres fills:
Acceptar els sentiments dels nostres fills:
TAULER D’ANUNCIS
-Properes Sortides Comunitat Petits:
- 26 de Març. Parc de l’Agulla
- 22 d’Abril. Teatre
-Properes Sortides Comunitat Mitjans:
- 26 de Març. Lloc a determinar
- 3 de Juny. Dansa
-Colònies: 17/18/19 de Març al Mas Saiol (Moià). Les mestres passaran full informatiu
-Properes Sortides a la Natura: 20/03-17/04-15/058 i el cap de setmana del 12/06. Organitza AMPA
-Parelles Lingüístiques, classes d’àrab i de català. Demanar informació a la Conxita Olivé.
Si voleu posar un anunci en butlletins futurs, només cal que envieu un e-mail a infoitaca.manresa@gmail.com i us el publicarem amb molt de gust.
